EBRO 1938. History, archeology and teaching of an aerial battle
DOI:
https://doi.org/10.26754/ojs_clio/clio.2020465272Keywords:
Patrimonio del Conflicto. Batalla del Ebro, Aviación republicana, Arqueología pública, Arqueología del conflicto, Museografía didáctica, Iconografía didáctica, RecreaciónAbstract
The Battle of the Ebro (1938) faced people and machines for 115 days. New techniques and technologies were experimented with that would play a determining role in the impending world conflict. Aviation was used, for the first time, on a massive scale and its performance was decisive. However, its heritage and trace is scarce. In the environment of the air war in the Battle of the Ebro, this work presents a cross-sectional and holistic research experience that raises the didactic socialization of historical and archaeological knowledge based on museographic methodological proposals, didactic iconography and the recovery of historical memory. The objective of this combined action is to generate and socialize scientific knowledge about the past and its material legacy, influence the formation of a critical citizenry and promote sustainable economic development based on the action of cultural industries related to heritage.
Downloads
References
Arnabat, R., Gesalí, D. e Íñiguez, D. (2009). La Campanya Aèria contra Catalunya durant la Guerra Civil (1936-1939). L'Avenç, 344, 44-52.
Arnabat, R. y Hernández, F. X. (2011). Estratègies de recerca i transferència del coneixement històric-arqueològic. El cas de l’aviació republicana (1938-1939). Llibres de Matrícula.
Arnabat, R. e Íñiguez, D. (Coords.) (2012). El Penedès sota les bombes. Crònica d’un setge aeri (1937-1939). Cossetània.
Arnabat, R. e Íñiguez, D. (2013). Atac i defensa de la rereguarda. Els bombardeigs franquistes a les comarques de Tarragona i les Terres de l’Ebre 1936-1939. Cossetània.
Balicki, J. (2010). Watch-Fires of a Hundred Circling Camps. Theoretical and Practical Approaches to Investigating Civil War Campsites. En C. A. Geier, L. E. Babits y D. D. Scott (Eds.), The Historical Archaeology of Military Sites: Method and Topic. (pp. 7-74) Texas A&M University Press.
Besolí, A., Fernández, M. y Tatjer, M. (2006). Ingeniería civil para la guerra, patrimonio para edificar la paz: El caso de los refugios antiaéreos de Barcelona. En M. Á. Álvarez (Ed.), Patrimonio industrial e historia militar. Nuevos usos en el urbanismo y la cultura (pp. 281-292). Ediciones CICEES.
Capellades, J. (2010). Memòries d’un mecànic de l’aviació republicana. Andana.
Carr, W. y Kemmis, S. (1988). Teoría crítica de la enseñanza. La investigación-acción en la formación del profesorado. Martínez Roca.
Coma, L. y Costa, E. (2008). El refugi antiaeri de l’estació de la Garriga. Ebre 38. Revista Internacional de la Guerra Civil (1936-1939), 3, 251-156.
Coma, L. (2009). Proposta didàctica pel camp d’aviació de Rosanes.Taller de Projectes DidPatri.
Coma, L. y Rojo, M. C. (2010). Arqueología y museografía didáctica en los aeródromos de la guerra. Ebre 38. Revista Internacional de la Guerra Civil (1936-1939), 5, 165-177.
Connor, M. y Scott, D. D. (1998). Metal Detector Use in Archaeology: An Introduction. Historical Archaeology, 32(4), 76-85.
De la Bédoyère, G. (2001). Aviation Archaeology in Britain. Shire Publications.
Faulkner, N. y Durrani, N. (2008). In search of the Zeppelin War. The Archaeology of the First Blitz. Tempus Publishing.
Gesalí, D. e Íñiguez, D. (2009). Aviació i guerra a la Garriga 1933-1946: el camp d’aviació civil, l’aeròdrom militar i el final de la guerra. Ajuntament de la Garriga.
Gesalí, D. e Íñiguez, D. (2011). Els aeròdroms republicans i la defensa de Catalunya. Indrets d'una guerra (1936-1939). SEAS.
Gesalí, D. e Íñiguez, D. (2012). La guerra aèria a Catalunya (1936-1939). Dalmau.
Hernández, F. X. y Serra, M. (2014). Imaginar la Historia: una cuestión de imágenes. Íber. Didáctica de las Ciencias Sociales, Geografía e Historia, 78, 17-14.
Hernández, F. X. y Hernández, M. (2018). Ebre 1938. Imatges d’una batalla. Angle Editorial.
Holyoak, V. (2001). Airfields as Battlefields, Aircraft as an Archaeological Resource: British Military Aviation in the First Half of the C20th. En P. W. M. Freeman y A. Pollard (Eds.) (2001), Fields of Conflict: Progress and Prospect in Battlefield Archaeology. Proceedings of a Conference Held in the Department of Archaeology, University of Glasgow, April 2000. BAR International Series, 958. The Basingstone Press.
Íñiguez, D. (2002). El Vesper de la Gloriosa. L’aviació republicana. Llibres de Matrícula.
Íñiguez, D. (2007). Los Aeródromos de campaña en la Guerra de España. Íber. Didáctica de las Ciencias Sociales, Geografía e Historia, 51, 71-87.
Íñiguez, D. (2010). La guerra aèria a Catalunya (1936-1939). Història, didàctica i museografia. Tesis doctoral inédita. Universitat de Barcelona.
Íñiguez, D., Gesalí, D. y Casals, J. R. (2017). Sota les bombes. Els atacas aeris a Catalunya durant la Guerra Civil. Angle Editorial.
Moshenka, G. (2009). Contested Pasts and Community Archaeologies: Public Engagement in the Archaeology of Modern Conflict. En N. Forbes, R. Page y G. Pérez (Eds.), Europe’s Deadly Century. Perspectives on 20th Century Conflict Heritage (pp. 73-79). English Heritage.
Pollard, T. (2008). The Rust of Time: Metal Detecting and Battlefield Archaeology. En S. I Thomas y P. G. Stone (Eds.), Metal Detecting & Archaeology. Newcastle University.
Ramoneda, J. (2010). ¡Muera la Muerte! España 1936-1939. Memorias de guerra de un piloto de caza luchador por la república. Lectio.
Ramsey, W. (Ed.) (1980). The Battle of Britain. Then and Now. After the Battle.
Rojo, M. C. (2012). ¿Arqueología y aviación? La excavación de aeródromos de campaña en el Penedés. RUHM, 1(2), 85-108.
Rojo, M. C., Cardona, G., Espinal, A., Fernández, I., Polonio, T. y Yubero, T. (2011). L’arqueologia de la guerra aèria: metodologia, treball de camp i problemàtiques. En R. Arnabat y F. X. Hernández (Eds.), Estratègies de recerca i tranferència del coneixement històric-arqueològic. El cas de l’aviació republicana (1938-1939) (pp. 141-158). Llibres de Matrícula.
Rubio, X., Rojo, M. C., Yubero, M. y Cardona, G. (2011). L’ús de sistemes d’informació geográfica en l’arqueologia del conflicte. En R. Arnabat y F. X. Hernández (Eds.), Estratègies de recerca i tranferència del coneixement històric-arqueològic. El cas de l’aviació republicana (1938-1939) (pp. 159-176). Llibres de Matrícula.
Rubio, X., Cela, J. M. y Hernàndez, F. X. (2012). Simulating Archaeologists? Using Agent-based Modelling to Improve Battlefield Excavations. Journal of Archaeological Science, 39, 347-356
Sala, R., Garcia, E. y Tamba, R. (2011). Les aportacions de la prospecció geofísica al coneixement dels aeròdroms del Penedès. En R. Arnabat y F. X. Hernàndez (Eds.), Estratègies de recerca i transferència del coneixement històric-arqueològic. El cas de l’aviació republicana (1938-1939). (pp.119-140). Llibres de Matrícula.
Downloads
Published
How to Cite
Issue
Section
License
Copyright (c) 2020 Xavier Hernández Cardona, David Íñiguez Gracia, Rafel Sospedra Roca
This work is licensed under a Creative Commons Attribution-NonCommercial-ShareAlike 4.0 International License.
This work is licensed under a Creative Commons Attribution-NonCommercial-ShareAlike 4.0 International License.
Copyright remains the property of authors. Permission to reprint must be obtained from the authors and the contents of JoS cannot be copied for commercial purposes. JoS does, however, reserve the right to future reproduction of articles in hard copy, portable document format (.pdf), or HTML editions of JoS.
