EBRO 1938. Historia, arqueología y didáctica de una batalla aérea

Autores/as

DOI:

https://doi.org/10.26754/ojs_clio/clio.2020465272

Palabras clave:

Patrimonio del Conflicto. Batalla del Ebro, Aviación republicana, Arqueología pública, Arqueología del conflicto, Museografía didáctica, Iconografía didáctica, Recreación

Resumen

La batalla del Ebro (1938) enfrentó, durante 115 días personas y máquinas. Se experimentaron nuevas técnicas y tecnologías que jugarían un papel determinante en el inminente conflicto mundial. La aviación se utilizó, por primera vez, de manera masiva y su actuación fue decisiva. Sin embargo, su rastro patrimonial y es escaso. Sobre el entorno de la guerra aérea en la Batalla del Ebro el presente trabajo propone una experiencia de investigación transversal y holística que plantea la socialización didáctica del conocimiento histórico y arqueológico a partir de propuestas metodológicas museográficas, de iconografía didáctica y de recuperación de la memoria histórica. El objetivo de esta acción combinada es generar y socializar conocimiento científico sobre el pasado y su legado material, incidir en la formación de una ciudadanía crítica y fomentar el desarrollo económico sostenible en base a la acción de industrias culturales relacionadas con el patrimonio.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Citas

Arnabat, R., Gesalí, D. e Íñiguez, D. (2009). La Campanya Aèria contra Catalunya durant la Guerra Civil (1936-1939). L'Avenç, 344, 44-52.

Arnabat, R. y Hernández, F. X. (2011). Estratègies de recerca i transferència del coneixement històric-arqueològic. El cas de l’aviació republicana (1938-1939). Llibres de Matrícula.

Arnabat, R. e Íñiguez, D. (Coords.) (2012). El Penedès sota les bombes. Crònica d’un setge aeri (1937-1939). Cossetània.

Arnabat, R. e Íñiguez, D. (2013). Atac i defensa de la rereguarda. Els bombardeigs franquistes a les comarques de Tarragona i les Terres de l’Ebre 1936-1939. Cossetània.

Balicki, J. (2010). Watch-Fires of a Hundred Circling Camps. Theoretical and Practical Approaches to Investigating Civil War Campsites. En C. A. Geier, L. E. Babits y D. D. Scott (Eds.), The Historical Archaeology of Military Sites: Method and Topic. (pp. 7-74) Texas A&M University Press.

Besolí, A., Fernández, M. y Tatjer, M. (2006). Ingeniería civil para la guerra, patrimonio para edificar la paz: El caso de los refugios antiaéreos de Barcelona. En M. Á. Álvarez (Ed.), Patrimonio industrial e historia militar. Nuevos usos en el urbanismo y la cultura (pp. 281-292). Ediciones CICEES.

Capellades, J. (2010). Memòries d’un mecànic de l’aviació republicana. Andana.

Carr, W. y Kemmis, S. (1988). Teoría crítica de la enseñanza. La investigación-acción en la formación del profesorado. Martínez Roca.

Coma, L. y Costa, E. (2008). El refugi antiaeri de l’estació de la Garriga. Ebre 38. Revista Internacional de la Guerra Civil (1936-1939), 3, 251-156.

Coma, L. (2009). Proposta didàctica pel camp d’aviació de Rosanes.Taller de Projectes DidPatri.

Coma, L. y Rojo, M. C. (2010). Arqueología y museografía didáctica en los aeródromos de la guerra. Ebre 38. Revista Internacional de la Guerra Civil (1936-1939), 5, 165-177.

Connor, M. y Scott, D. D. (1998). Metal Detector Use in Archaeology: An Introduction. Historical Archaeology, 32(4), 76-85.

De la Bédoyère, G. (2001). Aviation Archaeology in Britain. Shire Publications.

Faulkner, N. y Durrani, N. (2008). In search of the Zeppelin War. The Archaeology of the First Blitz. Tempus Publishing.

Gesalí, D. e Íñiguez, D. (2009). Aviació i guerra a la Garriga 1933-1946: el camp d’aviació civil, l’aeròdrom militar i el final de la guerra. Ajuntament de la Garriga.

Gesalí, D. e Íñiguez, D. (2011). Els aeròdroms republicans i la defensa de Catalunya. Indrets d'una guerra (1936-1939). SEAS.

Gesalí, D. e Íñiguez, D. (2012). La guerra aèria a Catalunya (1936-1939). Dalmau.

Hernández, F. X. y Serra, M. (2014). Imaginar la Historia: una cuestión de imágenes. Íber. Didáctica de las Ciencias Sociales, Geografía e Historia, 78, 17-14.

Hernández, F. X. y Hernández, M. (2018). Ebre 1938. Imatges d’una batalla. Angle Editorial.

Holyoak, V. (2001). Airfields as Battlefields, Aircraft as an Archaeological Resource: British Military Aviation in the First Half of the C20th. En P. W. M. Freeman y A. Pollard (Eds.) (2001), Fields of Conflict: Progress and Prospect in Battlefield Archaeology. Proceedings of a Conference Held in the Department of Archaeology, University of Glasgow, April 2000. BAR International Series, 958. The Basingstone Press.

Íñiguez, D. (2002). El Vesper de la Gloriosa. L’aviació republicana. Llibres de Matrícula.

Íñiguez, D. (2007). Los Aeródromos de campaña en la Guerra de España. Íber. Didáctica de las Ciencias Sociales, Geografía e Historia, 51, 71-87.

Íñiguez, D. (2010). La guerra aèria a Catalunya (1936-1939). Història, didàctica i museografia. Tesis doctoral inédita. Universitat de Barcelona.

Íñiguez, D., Gesalí, D. y Casals, J. R. (2017). Sota les bombes. Els atacas aeris a Catalunya durant la Guerra Civil. Angle Editorial.

Moshenka, G. (2009). Contested Pasts and Community Archaeologies: Public Engagement in the Archaeology of Modern Conflict. En N. Forbes, R. Page y G. Pérez (Eds.), Europe’s Deadly Century. Perspectives on 20th Century Conflict Heritage (pp. 73-79). English Heritage.

Pollard, T. (2008). The Rust of Time: Metal Detecting and Battlefield Archaeology. En S. I Thomas y P. G. Stone (Eds.), Metal Detecting & Archaeology. Newcastle University.

Ramoneda, J. (2010). ¡Muera la Muerte! España 1936-1939. Memorias de guerra de un piloto de caza luchador por la república. Lectio.

Ramsey, W. (Ed.) (1980). The Battle of Britain. Then and Now. After the Battle.

Rojo, M. C. (2012). ¿Arqueología y aviación? La excavación de aeródromos de campaña en el Penedés. RUHM, 1(2), 85-108.

Rojo, M. C., Cardona, G., Espinal, A., Fernández, I., Polonio, T. y Yubero, T. (2011). L’arqueologia de la guerra aèria: metodologia, treball de camp i problemàtiques. En R. Arnabat y F. X. Hernández (Eds.), Estratègies de recerca i tranferència del coneixement històric-arqueològic. El cas de l’aviació republicana (1938-1939) (pp. 141-158). Llibres de Matrícula.

Rubio, X., Rojo, M. C., Yubero, M. y Cardona, G. (2011). L’ús de sistemes d’informació geográfica en l’arqueologia del conflicte. En R. Arnabat y F. X. Hernández (Eds.), Estratègies de recerca i tranferència del coneixement històric-arqueològic. El cas de l’aviació republicana (1938-1939) (pp. 159-176). Llibres de Matrícula.

Rubio, X., Cela, J. M. y Hernàndez, F. X. (2012). Simulating Archaeologists? Using Agent-based Modelling to Improve Battlefield Excavations. Journal of Archaeological Science, 39, 347-356

Sala, R., Garcia, E. y Tamba, R. (2011). Les aportacions de la prospecció geofísica al coneixement dels aeròdroms del Penedès. En R. Arnabat y F. X. Hernàndez (Eds.), Estratègies de recerca i transferència del coneixement històric-arqueològic. El cas de l’aviació republicana (1938-1939). (pp.119-140). Llibres de Matrícula.

Descargas

Publicado

21-12-2020

Cómo citar

Hernández Cardona, X., Íñiguez Gracia, D., & Sospedra Roca, R. (2020). EBRO 1938. Historia, arqueología y didáctica de una batalla aérea. Clío. History and History Teaching, (46), 263–282. https://doi.org/10.26754/ojs_clio/clio.2020465272

Número

Sección

MISCELÁNEA