Próximo(s)

UN RELOJ DE SOL PROCEDENTE DE LA VILLA ROMANA DE LOS “POMPEU” O DE CAN RING (BESALÚ, GIRONA)

Autores/as

DOI:

https://doi.org/10.26754/ojs_salduie/sald.2025111546

Palabras clave:

Gnomónica, Villa, Tiempo, Rural, Patio, Alto Imperio

Resumen

Este artículo tiene como objetivo dar a conocer un gnomon o reloj de sol hallado en 2020 en la villa romana de los "Pompeu" o de Can Ring, situada en el municipio de Besalú (Girona, Cataluña). El trabajo no solo se centra en describir y caracterizar la pieza, sino que también profundiza, en la medida de lo posible, en aspectos como la fabricación, el material utilizado (travertino local), la tipología, los posibles autores, el lugar que ocupaba dentro de la villa, sus posibles funciones y su significación. Parte del interés radica en la escasez de relojes de sol en Hispania, con menos de cuarenta ejemplares conocidos y publicados hasta la fecha.

Mostras las descargas

Los datos de descarga todavía no están disponibles.

Referencias

Bonnin, J. (2020). La mesure du temps dans l’Antiquité. Les Belles Lettres. Paris.

Bonnin, J. (2010). Les Horologia romana en Hispanie, mobilier, histoire et realités archéologiques. Archivo Español de Arqueología, 83: 183-198. DOI: https://doi.org/10.3989/aespa.083.010.011

Burch, J., Jiménez, F., Nolla, J. M. y Palahí, L. (2005). El fundus de Turissa entre el segle I aC i l’I dC. Arqueologia de dos establiments rurals. Mas Carbotí i Ses Alzines, Girona, Estudis Arqueològics, 5. Universitat de Girona, Girona. DOI: https://doi.org/10.33115/b/9788484582151

Burch, J., Nolla, J. M., Sagrera, J., Vivó, D. y Sureda, M. (1999). Els temples i els cementiris antics i altmedievals de mas Castell de Porqueres. Quaderns del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles 20. Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles. Banyoles.

Carreras, C. y Farré, E. (2021). Un model de rellotge de sol trobat a Iulia Libica (Llívia). Revista d’Arqueologia de Ponent, 31: 115-128. DOI: https://doi.org/10.21001/rap.2021.31.6

Castanyer, P., Ferrer, A. y Tremoleda, J. (2016). El balneum de la vil·la romana de Vilauba (Pla de l’Estany, Girona). Heating systems in Roman villas. Studies on the Rural World in the Roman Period 10 (pp. 43-68). Universitat de Girona, Grup de Recerca Arqueològica del Pla de l’Estany. Girona.

Chafetz, H. S. y Folk, R. L. (1984). Travertines: Depositional morphology and the bacterially constructed constituents. Journal of Sedimentary Petrology, 54-1: 289-316. DOI: https://doi.org/10.1306/212F8404-2B24-11D7-8648000102C1865D

ICR III – Fabre, G., Mayer, M., Rodà, I. (1991). Inscriptions romaines de Catalogne. III. Gérone, Diffusion de Boccard, París.

Farré, E. (1999). Relojes de sol de la Hispania romana. Arte y Hora, 134: 10-17.

Fernández, P. Á. (2003). La casa romana. Akal. Madrid.

Frigola, J., Castanyer, P. y Tremoleda, J. (2022). La vil·la romana dels Pompeu Saturió o Can Ring (Besalú, la Garrotxa). Resultats de les campanyes del 2020. En J. Burch, R. Buxó, J. Frigola, M. Fuertes y M. Mataró (cur.): Setzenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona (pp. 165-168). Documenta Universitaria. Girona.

Frigola, J., Castanyer, P. y Tremoleda, J. (2021). La vil·la romana de Can Ring o dels Pompeu Saturió (Besalú). Les dades anteriors a l’excavació programada. Estudis Arqueològics 14. Laboratori d’Arqueologia, Història Antiga i Prehistòria de la Universitat de Girona, Documenta Universitaria. Girona.

Frigola, J. y Ferrer, A. (2017). Els orígens de Bisuldunum. En J. Tremoleda (coord.): El territori de Besalú abans del comtat. Quaderns de les Assemblees d’Estudis 2 (pp. 121-142). Amics de Besalú i el seu Comtat. Centre d’Estudis. Besalú.

Frigola, J., Tremoleda, J. y Castanyer, P. (2023). Un nou mirall de l’officina plumbaria de Quintus Licinius Tutinus procedent de la vil·la romana dels Pompeu o de Can Ring (Besalú, Girona). Miscellany on the Rural World in the Roman Period. Studies on the Rural World in the Roman Period 12 (pp. 19-32). Museu Arqueològic de Banyoles-Ajuntament de Banyoles, Universitat de Girona, Grup de Recerca Arqueològica del Pla de l’Estany, Documenta Universitaria. Girona.

Fumanal, M. À. (2019). La pedra de Girona. L’esclat de l’escultura arquitectònica i cultual, 1300-1350. [Tesi doctoral, Universitat de Barcelona]. Tesis Doctorals en Xarxa (TDX). http://hdl.handle.net/10803/669955 (Consulta 29-09-2024).

Martínez, E. (2021). Rellotges de sol romans de la Bètica (I). La busca de paper, 100: 22-26.

Martínez, A., Samsó, J.M., Zamorano, M., Picart, J., Solà, J., Montaner, J. y Mató, E. (2000). Mapa geològic de Catalunya: Besalú 257-2-2 (76-22). [Mapa]. 1:25.000. Institut Cartogràfic de Catalunya.

Mayer, M. (1995). Un nou signaculum de Camderà (Besalú, Girona). Sylloge Epigraphica Barcinonensis, 2: 189-190.

Nolla, J. M. y Casas, J. (2014). Els rellotges de sol de la vil·la romana de Tolegassos (Viladamat) i de l’establiment agrari de Ses Alzines (Tossa de Mar). Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 45: 277-295.

Pérez, M. (2007-2008). El culto en la casa romana. Anales de Prehistoria y Arqueología, 23-24: 199-229.

Talbert, R. (2017). Roman Portable Sundials: The Empire in your Hand. Oxford University Press. DOI: https://doi.org/10.1093/acprof:oso/9780190273484.001.0001

Descargas

Publicado

27-04-2025

Cómo citar

“UN RELOJ DE SOL PROCEDENTE DE LA VILLA ROMANA DE LOS ‘POMPEU’ O DE CAN RING (BESALÚ, GIRONA)” (2025) Salduie, 25(1), pp. 1–10. doi:10.26754/ojs_salduie/sald.2025111546.
Recibido 2025-02-09
Aceptado 2025-02-10
Publicado 2025-04-27

Artículos similares

1-10 de 79

También puede Iniciar una búsqueda de similitud avanzada para este artículo.