L’escriptura en espiral de Julián Ríos

Autores/as

  • Ricard Ripoll

DOI:

https://doi.org/10.26754/ojs_tropelias/tropelias.202186152

Palabras clave:

Espiral, sentit, il·legible, escriptura, subversió, llenguatge, hibridació, intertextualitat

Resumen

Les escriptures experimentals ens obliguen a tornar a aprendre a llegir. Habituats a concebre la literatura com una comunicació entre l’escriptor i el lector, com a manifestació d’un subjecte (dogma de l’expressió) o com a descripció d’una societat concreta (dogma de la representació), els textos que creen un univers nou a partir del llenguatge apareixen, sovint, com a il·legibles. És el cas dels textos de Julián Ríos. Però si el lector accepta de considerar la literatura com una reflexió i com una comunicació amb altres textos que l’han precedit, la complexitat apareix com una condició perquè el lector esdevingui actiu i recreï els passos de l’autor per a descobrir un sentit que sempre és fugisser. El nostre article proposa, a partir d’alguns dels textos de Julián Ríos, mostrar la singularitat d’una escriptura que funciona en espiral.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Descargas

Publicado

2021-12-07

Cómo citar

Ripoll, R. (2021). L’escriptura en espiral de Julián Ríos. Tropelías: Revista De Teoría De La Literatura Y Literatura Comparada, (8), 209–215. https://doi.org/10.26754/ojs_tropelias/tropelias.202186152

Número

Sección

Metamorfosis de la escritura