De Marc Safont a Antoni Carbonell: la pervivencia de la arquitectura gótica en Cataluña
DOI:
https://doi.org/10.26754/ojs_artigrama/artigrama.2008237796Resumen
La inercia historiográfica ha hecho desaparecer casi por completo la arquitectura catalana posterior a Marc Safont. Sin embargo, pese a la difícil coyuntura política y económica del país, que culminó en una guerra civil de diez años de duración, se observan signos de recuperación del ritmo constructivo y la aparición de alternativas creativas y originales. Por ello, se hace urgente la revisión del panorama arquitectónico de la segunda mitad del siglo XV en Cataluña y el estudio de la producción de mestres de cases injustamente poco conocidos (Pi, Mas, Alfons, Lopis, Barça, Bell-lloc, Otger, etc.), que hicieron posible la pervivencia del paradigma gótico hasta la aparición de Antoni Carbonell y del lenguaje renacentista.
Historiographical inertia made disappear the Catalan architecture posterior to Marc Safontalmost completely. Nevertheless, in spite of the country’s difficult political and economic conjuncture, which culminated in a ten year long civil war, we observe signs of recovery of the constructive cadence and the appearance of creative and original alternatives. For this reason, itbecomes urgent to revise the architectonic panorama of the second half of the 15th century in Catalonia, and to study the production of unjustly little known master masons —mestres decases— (Pi, Mas, Alfons, Lopis, Barça, Bell-lloc, Otger, etc.), who made the survival of thegothic paradigm possible until the appearance of Antoni Carbonell and of the Renaissance lan-guage.
Descargas
Citas
AA. VV., L’architecture gothique civile en Catalogne, París, 1935.
AINAUD, J., El Palau de la Generalitat de Catalunya, Barcelona, 1988.
AINAUD, J., «Documents de Nàpols i Bellpuig sobre el Renaixement i Catalunya», D’Art, 20, 1994, pp. 267-280.
ALBAREDA, A., «Intervenció de l’abat Joan de Peralta i dels Reis Catòlics en la reforma de Montserrat (1479-1493)», Analecta Montserratensia, VIII, 1954-1955, pp. 5-90.
ALMUNÍ, V., La catedral de Tortosa als segles del gòtic, 2 vols., Barcelona, 2007.
ALONSO, G., Los maestros de La Seu Vella de Lleida y sus colaboradores, Lleida, 1976.
ARAGUAS, PH., «L’acte de naissance de la bóveda tabicadaou certificat de naturalisation de la voûte catalane?», Bulletin monumental, 156/2, 1998, pp. 129-136.
ARAGUAS, PH., Brique et architecture dans l’Espagne médiévale (XIIe-XVe siècle), Madrid, 2003.
ARRANZ, M., Mestres d’obres i fusters. La construcció a Barcelona en el segle XVIII, Barcelona, 1991,pp. 178-179.
ARRANZ, M., La menestralia de Barcelona al segle XVIII. Els gremis de la construcción, Barcelona, 2001.
BACH, A., Bellpuig i la seva antiga baronia, Barcelona, 1972.
BACH, A., Història del monestir de Sant Bartomeu de Bellpuig i el seu mausoleu, Solsona, 1990.
BADA, Monestir de Santa Maria de Jerusalem (1494-1994), Barcelona, 1993.
BASSEGODA NONELL, B., La catedral de Barcelona. Su restauración (1968-1972), Barcelona, 1973.
BASSEGODA NONELL, B., Els treballs i les hores a la catedral de Barcelona, Barcelona, 1995.
BASSEGODA NONELL, J., «La sala capitular del Monestir de Santa Maria de Pedralbes», Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, 18, 2004, pp. 91-102.
BÉRCHEZ, J., Arquitectura renaixentista valenciana (1500-1570), Valencia, 1994.
BERNABÉ, C. y CARRERO, E., «Dibuixos de la Seu Vella. Traces i proyectes del segle XVII pera una arquitectura imaginada», Seu Vella, 1, 1999, pp. 217-227.
BRACONS, J., «Els segles del gòtic», en Barral, X. (dir.), Arquitectura religiosa antiga i medieval, col. Art a Catalunya, vol. 4, Barcelona, 1999, pp. 131-276.
CAMPS, E., «Notas históricas de Guissona. L’Obra de Fluvià», Ilerda, 14, 1952, pp. 155-193.
CAMPS, J. L., MUÑOZ, J. H. y YEGUAS, J., A costa de Cretas... La iglesia parroquial y la ermita. Dos joyas de la Corona de Aragón, Tortosa, 2008.
CARBONELL, M.,Convent de Sant Bartomeu de Bellpuig. Guia històrica i arquitectònica, Barcelona, 1994.
CARBONELL, M., «Obres a Sant Agustí Vell de Barcelona, segles XVI-XVII», Locus Amoenus, 1, 1995, pp. 127-138.
CARBONELL, M., «L’insòlit trasllat de la capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Barcelona a mitjan segle XVI», Butlletí del MNAC, 6, 2002, pp. 97-107.
CARBONELL, M., «Marc Safont (ca. 1385-1458) en l’arquitectura barcelonina del segle XV. Documents per a un esbós biogràfic», Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols, XXI, 2003, pp. 181-225.
CARBONELL, M., El Palaude la Generalitat, del Gòtic al primer Renaixement, Barcelona, 2003.
CARBONELL, M. y GARRIGA, J., El Palau de la Generalitat a lèpoca del Renaixement, Barcelona, 2004.
CARBONELL, M., El Palau de la Generalitat de Catalunya. 600 anys. Art i arquitectura, Barcelona, 2005.
CARRERAS CANDI, F., «Les obres de la Catedral de Barcelona», Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 7, 1913.
CHAMORRO, M. A., «Elcampanario de San Félix, una obra del siglo XVI», Actas del II Congreso Nacional de Historia de la Construcción, A Coruña, 1998, pp. 99-105.
CHAMORRO, M. A., «La construcción de l’església de Sant Feliu de Girona al segle XV. Els llibres d’obra», tesis doctoral (inèdita, accesible por Internet), Girona, 2004.
CHAMORRO, M. A. y LLORENS, F., Els campanars gòtics a les comarques gironines, Girona, 1993.
CIRICI, A., Arquitectura gòtica catalana, Barcelona,1973.
CIRICI, A.,L’art gòtic català. L’arquitectura als segles XV i XVI, Barcelona, 1979.
CLARA, J., «La construcción del campanar de Sant Feliu durant el segle XVI», Revista de Girona, 104, 1913, pp. 189-197.
COCKE, T. H., «Gothique moderne. The use of Gothic in Seventeenth Century France», en Crossley, P. y Fernie, E., Medieval Architecture and its intellectual context: Studies in Honour of Peter Kidson, Londres-Ronceverte, 1990, pp. 249-257.
CONEJO, A., «Dades sobre la construcción de l’antic Hospital de Santa Maria de Lleida a través dels seus mestres d’obra (1454-1519)», L’artista-artesà medieval a la Corona d’Aragó, Lleida, 1999, pp. 487-511.
CONEJO, A., «L’almoina del claustre de la Seu Vella de Lleida», Seu Vella, 1, 1999, pp. 103-146.
CONEJO, A., «Assistència i hospitalitat a l’edat mitjana. L’arquitectura dels hospitals catalans: del gòtic al primer renaixement», Tesis doctoral (inédita), Universitat de Barcelona, 2002.
CONEJO, A., L’antic hospital de Santa Maria. Seu de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, Lleida, 2002.
CONEJO, A., «Marc Safont», en Garofalo, E. y Nobile, M. R. (a cura di),Gli ultimi independenti. Architectti del gotico nel Mediterraneo tra XV e XVI secolo, Palermo, Caracol, 2007, pp. 95-113.
DANON, J., Visió històrica de l’hospital de la Santa Creu de Barcelona, Barcelona, 1978.
DE DALMASES, N. y JOSÉ IPITARCH, A., L’art gòtic s. XIV-XV, Història de l’Art Català, vol. 3, Barcelona, 1983.
DE DALMASES, N., «Arquitectura gòtica civil», y PERELLÓ, A. M., «Renaixement i Barroc. Arquitectura civil i urbanisme», en Barral, X. (dir.), Urbanisme, arquitectura civil i industrial, col. Art a Catalunya, vol. 3, Barcelona, 1988.
DE FLUVIÀ, A., GONZÁLEZ, I. y VIVAS, P., El Palau Centelles. Seu del Consell Consultiu de la Gene-ralitat de Catalunya, Barcelona, 2002.
DOMÈNECH Y MONTANER, L., Historia y arquitectura del monasterio de Poblet, Barcelona, 1927.
Domènech, Gema, Els oficis de la construcción a Girona. 1419-1833. Ofici i confraria. Mestres de cases, picapedrers, fustersi escultors a Girona, Girona, 2001.
ESPAÑOL, F., El gòtic català, Barcelona, 2002.
FALOMIR, M., Arte en Valencia, 1472-1522, Valencia, 1996.
FITÉ, F., «Llorenç Peris (1503-1542) i el seu mecenatge artistic en la col·legiata de Sant Pered’Àger», I Congrés d’Història de l’Església Catalana des dels origens fins ara, Solsona, 1993, vol. 2, pp. 697-710.
FITÉ, F., «Llorenç Peris, un abat humanista a la Col·legiata de Sant Pere d’Àger», Miscel·lània.De les terres de Lleida al segle XVI, Lleida, 1995, pp. 243-296.
FITÉ, F., «L’alberg i l’inventari patrimonial de Rotllí Gaulter, escultor i Mestre d’obra de la Seu deLleida (1442)», Seu Vella, 3, 2001, pp. 123-148.
FITÉ, F., «Els mestres d’obrad’època medieval (segles XIII-XV)», Seu Vella. L’esplendor retrobada, Lleida, 2003, pp. 51-64.
FOLCH I TORRES, J. (dir.), L’Art català, Barcelona, 1957, vol. I.
FRANCI, A., «Giuliano di Nofri scultore fiorentino», Mitteilungen des Kunsthistorischen Institutes in Florenz, XLV, 2001,pp. 431-467.
FRITZ, M. P.,Giulio Romano et Raphael. La vice-reine de Naples, París, 1997.
FUGUET, J., «La casa del Palau del Temple de Barcelona», Locus Amoenus, 7, 2004, pp. 99-109.
FUSTER, F.,Cartuja de Portaceli. Historia, vida, arquitectura y arte, Valencia, 2003.
GARCÍA HINAREJOS, D., «Martín García de Mendoza y la arquitectura del Renacimiento en la diócesis de Tortosa (1581-1615), Recerca, 4, 2000, pp. 7-51.
GARCÍA MERCADAL, J., Viajes de extranjeros por España y Portugal. Vol. I. Desde los tiempos más remotos hasta comienzos del siglo XX, Valladolid, 1999.
GARRIGA, J., L’època del Renaixement, s. XVI, Història de l’Art Català, vol. IV, Barcelona, 1986.
GARRIGA, J., «L’arquitectura religiosa gòtica del segle XVI», en Pladevall, A., L’art gòtic a Catalunya. Arquitectura, Barcelona, 2002-2003, vol. II, pp. 262-287
GARRIGA, J., «La peripècia de la casa Gralla i un quadern d’Elies Rogent de 1856», Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, 18, 2004, pp. 211-232.
GÓMEZ-FERRER, M., «Las bóvedas tabicadas en la arquitectura valenciana durante los siglos XIV, XV y XVI», en Mira, E. y Zaragozá Catalán, A. (comis.), Una arquitectura gótica mediterránea, Valencia, Generalitat Valenciana, Conselleria de Cultura i Educació, Subsecretaria de Promoció Cultural, Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, Museu de Belles Arts de València, Corts Valencianes, 2003, vol. II, pp. 133-156.
GÓMEZ-FERRER, M., «La estereotomía. Relaciones entre Valencia y Francia durante los siglos XV y XVI», (en prensa).
GÓMEZ MARTÍNEZ, J., El gótico español de la edad moderna. Bóvedas de crucería, Valladolid, Secretariado de Publicaciones e Intercambio Científico, Universidad de Valladolid, 1998.
GORT, E., Sant Pere i el campanar. La construcció i les transformacions de l’edifici de la Prioral reusenca, Reus, 2008.
LAVEDAN, P., L’Architecture Gothique religieuse en Catalogne, Valence et Baléares, París, 1935.
LIAÑO, E., La prioral de Sant Pere de Reus. El último gótico ante la llegada del Renacimiento, Tarragona, 1992.
LORÉS, I. y GIL, I., «L’antiga canonja de la Seu Vella de Lleida: noves aportacions a l’evolució arquitectònica del conjunt dels seus edificis», Seu Vella, 1, 1999.
MADURELL, J. M., «El arte en la comarca alta de Urgel», Anales y Boletín de los Museos de Artede Barcelona, IV, 1946.
MADURELL, J. M., «Escultores renacentistas en Cataluña», Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona, 5, 1947, pp. 205-339.
MADURELL, J. M., «Los contratos de obras en los protocolos notariales y su aportación a la arquitectura (siglos XIV-XVI)», Estudios Históricos y Documentos de los Archivos de Protocolos, 1, 1948, pp.105-199.
MIRA, E., «Una arquitecturagótica mediterránea. Estilos, maneras e ideologías», en E. Mira y A. Zaragozá (comis.), Una arquitectura gótica mediterránea, Valencia, Generalitat Valenciana, Conselleria de Cultura i Educació, Subsecretaria de Promoció Cultural, Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, Museu de Belles Arts de València, Corts Valencianes, 2003, vol. I, pp. 25-103.
MIROT, L., «Paiements et Quittances de travaux exécutés sous le Règne de Charles VI (1380-1422)», Biblothèque de l’École de Chartes, 81, 1920, pp. 183-305.
MOLINA, J., «L’horitzó estètic d’un humanista català: Joan Margarit i el triomf dels modelsseptentrionals a la Girona del Quatre-cents», en El Cardenal Margarit i l’Europa quatrecentista. Actes delSimposi Internacional (Girona, 2006), Roma, 2008, pp. 35-60.
MUÑOZ, J. H., La capçalera de l’església parroquial de Sant Joan Baptista d’Ascó (1576-1582), Ascó, 2008.
MUÑOZ, J. H., «L’arquitecte Joan de Vilabona i les obres de l’església parroquial d’Ascó (Ribera d’Ebre)», Actes del I, II i III Col·loquis sobre art i cultura a l’època del Renaixement a la Corona d’Aragó (Tor-tosa, 1996-1999), Tortosa, 2000, pp. 355-366.
MUÑOZ, J. H. y YEGUAS, J., Arquitectura Religiosa i Renaixentista a la Terra alta: Esglésies i Portalades, Batea, 2007.
NADAL, J. y GIRALT, E., Immigració i redreç demogràfic. Els francesos a la Catalunya dels segles XVI i XVII, Barcelona, 2000, (París, 1960).
PAULÍ, A., El Reial Monestir de Santa Maria de Jerusalem de Barcelona, Barcelona, 1970.
PELÁEZ, M. J., Catalunya després de la guerra civil del segle XV, Barcelona, 1981.
PERELLÓ, A. M., L’arquitectura civil del segle XVII a Barcelona, Abadía de Montserrat, 1996.
PLADEVALL, A., Mont-rodon. Passat i present d’un llinatge i d’un casal osonenc, Vic, 2001.
PLADEVALL, A. (dir.), L’art gòtic a Catalunya. Arquitectura, 3 vols., Barcelona, 2002-2003.
RIBAS MASSANA, F., «La Cartoixa de Montalegre al segle XV. Assaig d’història econòmico-financiera de la formación del patrimonio i dels treballs de construcció», Studia monastica, 18/2,1976, pp. 379-432.
ROCA MUSSONS, M. A., Antonio Lo Frasso, militar de l’Alguer, Cagliari, 1992.
ROUSTEAU-CHAMBON, H., Le gothique des Temps modernes. Architecture religieuse en milieu urbain, París, 2003.
RUBIÓ IBALAGUER, J., Els Cardona i les lletres, Barcelona, 1957.
SELLES, N., Alexandre Cirici Pellicer, Catarroja-Barcelona, 2007.
J. Sobrequés, La guerra civil catalana del segle XV. Estudis sobre la crisi social i econòmica dela baixa edat mitjana, 2 vols., Barcelona, 1973.
TERÉS, M. R., «Art i arquitectura a la Seu Vella de Lleida en temps d’Alfons el Magnànim», Seu Vella, 3, 2001, pp. 55-122.
TOLLON, B., «L’escalier de Toulouse ou la visdes archives revisitée», Memoires de la Societé Archéologique du Midi de la France, LII, 1992, pp. 97-106.
TORRAS, S., «La casa dels barons de Bellpuig o l’ascendència d’Itàlia en l’art i lasocietat catalana dels segles XVI i XVII», Miscel·lània d’estudis, Quaderns de El Pregoner d’Urgell, 12,1999, pp. 75-102.
TRIJUEQUE, P., La parròquia de Santa Maria de Palamós, Palamós, 2003.
UDINA, F., «Orígenes de la casa Padellás, sede central del Museo y sucesivos poseedores», Cuadernos de arqueología e historia de la ciudad, I, 1960, pp. 107-133.
VALERO, J., «Acotacions cronològiques i nous mestres a l’obra del claustre de la catedral», D’Art, 19, 1993, pp. 29-41.
VALERO, J., «Julià Nofre y la escultura del gótico internacional florentino en la Corona de Aragón», Anuario del Departamento de Historia y Teoría del Arte (UAM), XI, 1999, pp. 59-76.
VERGES, T., Santa Maria del Pi i la seva història, Barcelona, 1992.
VICENS VIVES, J., Juan II de Aragón (1398-1479): monarquía y revolución en la España del siglo XV, Barcelona, 1953 (reed. Pamplona, 2003).
VIDAL, J., «Pere Compte, Mestre major de l’obra de la Seu de Tortosa», Anuario de Estudios Medievales, 35/1, 2005, pp. 403-434.
VIDAL, J., «Assaig de panorama de les arts a la Tortosa del Renaixement», en Querol, E. y Vidal, J., Cultura i art a la Tortosa del Renaixement, Tortosa, 2005, pp. 125-269.
VILARRUBIAS, F. A., «Piedras históricas de la Corona de Aragón. La capilla de San Jorge del Monasterio de Poblet», San Jorge, 10, 1953, pp. 48-54.
VILARRUBIAS, F. A., Noticia histórico-arquitectónica de los edificios del antiguo Hospital de la SantaCruz y Casa de Convalecencia de San Pablo de la ciudad de Barcelona (1401-1928), Barcelona, 1969.
YEGUAS, J., L’escultor Damià Forment a Catalunya, Lleida, 1999.
YEGUAS, J. (ed.), Llibre Ver del Convent de Bellpuig, Tàrrega, 2003.
YEGUAS, J., Obres al convent de Bellpuig (1507-1535), Urtx, 17, 2004, pp. 127-160.
YEGUAS, J., «El patrimonio artístic», en AA. VV., Llibre de Bellpuig. Una història gràfica, Bellpuig, 2007, pp. 80-125.
ZARAGOZÁ, A., «El arte de corte de piedras en la arquitectura valenciana del Cuatrocientos: un estado de la cuestión», Discurso de ingreso en la Real Academia de Bellas Artes de San Carlos, Archivo de Arte Valenciano, LXXXIX, Valencia, Real Academia de Bellas Artes de San Carlos, 2008, pp. 331-355.
ZARAGOZÁ, A. e IBORRA, F., «Otros góticos: bóvedas de crucería con nervios de ladrillo aplantillado y de yeso, nervios curvos, claves de bayoneta, plementerías tabicadas, cubiertas planas y cubiertas inclinadas», en Historia de la ciudad. IV Memoria urbana, Valencia, 2005.
ZARAGOZA, A. y GÓMEZ-FERRER, M., Pere Compte Arquitecto, Valencia, 2007.
Descargas
Publicado
Cómo citar
Número
Sección
Licencia
Esta obra está bajo una licencia internacional Creative Commons Atribución-NoComercial 4.0.
