La escultura del Gótico Internacional en la Corona de Aragón: los primeros años (ca. 1400-1416)

Autores/as

  • M.ª Rosa Terés

DOI:

https://doi.org/10.26754/ojs_artigrama/artigrama.2011267859

Palabras clave:

Gótico internacional, escultura, Corona de Aragón

Resumen

Resumen

El gótico internacional tuvo en escultura una magnífica recepción en Barcelona alrededor de 1400, gracias a la obra del nuevo coro y bajo la dirección de Pere Sanglada. En aquel momento se dieron unas circunstancias muy favorables desde el punto de vista político, económico y artístico, que hicieron posible el cambio y la adopción de las nuevas modas, llegadas principalmente de las cortes septentrionales de Europa, por entonces bajo el dominio de los distintos integrantes de la Casa de Valois. La mayoría de escultores activos entonces en la Corona de Aragón fueron sensibles al cambio. Algunos fueron más hábiles en la asimilación e interpretación personal de lo nuevo. Otros, de aptitudes más discretas, se limitaron a seguir a los mejores. Pero todos ellos prepararon el camino para acceder a la culminación del estilo con Pere Joan y Guillem Sagrera.

Abstract

The International Gothic sculpture had a magnificent reception in Barcelona around 1400, thanks to the work of the new choir under the direction of Pere Sanglada. At that time, very fa-vorable circumstances took place from the political, economic and artistic point of view. These circumstances favoured the change and the adoption of the new style, coming preferably from nor-thern courts of Europe, which were at that time under the domination of different members of the House of Valois. Most of the sculptors working in the Crown of Aragon were sensible to this change. Some of them were more skilled in the assimilation and personal interpretation of the innovations. Others, with fewer aptitudes, simply followed to the best artists. However, all of them prepared the way to reach the culmination of the style with Pere Joan and Guillem Sagrera.

Key words

International Gothic, sculpture, Crown of Aragon.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Citas

Ainaga Andrés, Mª T., “El legado artístico de Pedro y Fernando Pérez Calvillo a la sede Episcopal de Tarazona (Zaragoza)”, Tvriaso, X, vol. II, Tarazona, 1992, pp. 455-503.

Almuni, V., “Pere Moragues, mestre major de l’obra de la seu de Tortosa”, Anuario de Estudios Medievales, 30/1, 2000, pp. 423-449.

Almuni, V., La catedral de Tortosa als segles del gòtic, vol. I, Barcelona, Fundació Noguera, 2007.

Almuni, V., “La capçalera de la catedral de Tortosa”, en Manote, Mª R. y Terés, Mª R. (coords.), L’art gòtic a Catalunya. Escultura II: de la plenitud a les darreres influències foranes, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, 2007, pp. 224-230.

Alomar, G., Guillem Sagrera y la arquitectura gótica del siglo XV, Barcelona, Blume, 1970.

Baron, F., “Fragments de gisants avignonnais”, Revue du Louvre, 2, 1978, pp. 73-83.

Batlle, C., “La casa i l’obrador de Pere Sanglada, mestre d’imatges de Barcelona”, D’Art, 19, Barcelona, Departamento de Historia del Arte, Universidad de Barcelona, 1993, pp. 85-95.

Beseran, P., Jordi de Déu i l’italianisme en l’escultura catalana del segle XIV, Tarragona, 2003.

Beseran, P., “Gòtic i neogòtic a la Casa de la Ciutat”, Quaderns d’His-tòria, 8, Barcelona, 2003, pp. 273-299.

Bracons, J. y Terés, Mª R., “La catedral de Barcelona”, en L’art gòtic a Catalunya. Arquitectura I: Catedrals, monestirs i edificis religiosos, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, 2002, pp. 274-301.

Carbonell Buades, M., “Sagreriana parva”, Locus Amoenus, 9, 2007-2008, pp. 61-78.

Carbonell Buades, M., “Consuetud i canvi en l’arquitectura del Principat de Catalunya a l’entorn de 1400”, en Catalunya 1400. El Gòtic Internacional, Barcelona, MNAC, 2012, pp. 95-107.

Carreras Candi, F., “Les obres de la catedral de Barcelona”, Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, VII, 1913, p. 315.

Casabona Sebastián, J. F., “San Miguel de Cantavieja y la escultura gótica del Maestrazgo”, en Ibáñez, J. (coord.), Comarcas del Maestrazgo, Zaragoza, Diputación General, 2007, pp. 137-142.

Domenge, J., L’obra de la Seu. El procés de construcción de la catedral de Mallorca en el tres-cents,Palma de Mallorca, Institut d’Estudis Baleàrics, 1997.

Domenge, J., “Guillem Sagrera et lo modern de son temps”, Revue de l’Art, 166, 2009/4, pp. 77-90.

Durán Sanpere, A., “Un gran escultor medieval desconocido”, La Vanguardia, (28-V-1938), (posteriormente publicado en Barcelona i la seva història, vol. III, L’art i la cultura, Barcelona, Curial, 1975 pp. 52-56).

Durán Sanpere, A. y Ainaud De Lasarte, J., Escultura gótica, Ars Hispaniae, vol. VIII, Madrid, Plus Ultra, 1956.

Durliat, M., “Le portail du Mirador de la cathédrale de Palma de Majorque”, Pallas. Annales de la Faculté des Lettres de Toulouse, IX, 1960 pp. 245-255.

Durliat, M., “Un artiste picard en Catalogne et a Majorque: Pierre de Saint-Jean”, Caravelle, I, Toulouse, 1963.

Español, F., “Atribuible al Mestre de Sant Mateu: Imago Pietatis. Compartiment d’un bancal de retaule”, en Español, F. y Yarza, J., Fons del Museu Frederic Marés I. Catàleg d’escultura i pintura medievals, Barcelona, 1991, pp. 415-416.

Freixas, P., “Antoni Canet, maestro mayor de la Seo de Girona (1417-1426)”, Revista de Gerona, 60, 1972, pp. 50-60.

Fumanal, M. A. y Montorio, D., “L’influx dels tallers reials d’escultura durant la segona meitat del segle XIV al nord del regne de València i el baix Aragó: el taller de Pere Moragues i els retaules de Rubiols i Mosquerola”, Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, LXXIX, 2003, pp. 75-99.

Fumanal, M. A. y Montorio, D., “El coro”, La Memòria daurada. Obradors de Morella, segles XIII-XVI, Valencia, 2003, pp. 384-389.

Fumanal, M. A. y Montorio, D., “La porta dels Apòstols. Taller de la Virgen del parteluz, tímpano, crestería, arquivolta con ángeles y figuras de la Anunciación, Isaias y Moisés”, en La Memòria daurada. Obradors de Morella, segles XIII-XVI, Valencia, 2003, pp. 380-383.

Fumanal, M. A. y Mortorio, D., “La porta de les Verges”, La Memòria daurada. Obradors de Morella, segles XIII-XVI, Valencia, 2003, pp. 290-297.

Fumanal, M. A. y Vidal, J., “L’escultura medieval”, Història de les Terres de l’Ebre: Art i cultura, Tortosa, 2009, pp. 61 y ss.

Gardner, J., The Tomb and the Tiara. Curial Tomb Sculpture in Rome and Avignon in the Later Middle Ages, Oxford, Clarendon Press, 1992.

Heinrichs-Schreiber, U., “La sculpture de Vincennes dans son contexte architectural au temps de Charles V”, Dossiers d’Archeologie, 289, Dijón, 2004, p. 76-83.

Ibáñez Fernández, J., “Seguendo il corso del sole. Isambart, Pedro Jalopa e il rinnovamento dell’ultimo gotico nella Penisola Iberica durante la prima metà del XV secolo”, Lexicon, 12, 2011, pp. 75-113, espec., pp. 98-100.

Ibáñez Fernández, J., y Criado Mainar, J., “El maestro Isambart en Aragón: la capilla de los Corporales de Daroca y sus intervenciones en la catedral de la Seo de Zaragoza”, en La piedra postrera (2). Comunicaciones, Simposium internacional sobre la catedral de Sevilla en el contexto del gótico final, Sevilla, 2007, pp. 75-113.

José-Pitarch, A., “Los primeros tiempos (siglo XIII–último tercio del siglo XIV)”, en La luz de las imágenes. Segorbe, Generalitat Valenciana, 2001, pp. 97-147.

José-Pitarch, A. y Olucha, F., “Secuencia de contexto de la escultura en Morella, siglos XIII-XVI”, en La Memòria daurada. Obradors de Morella, segles XIII-XVI, Valencia, 2003, pp. 95-115.

Juan Vicens, A., Els artesans de la pedra i l’escultura arquitectónica. Mallorca, c. 1390-1520, Tesis doctoral inédita, 2012.

Lacarra, Mª C., “Juan de Levi, pintor al servicio de los Pérez Calvillo en su capilla de la seo de Tarazona (1403-1408)”, en Retablo de Juan de Levi y su restauración, Zaragoza, 1990, pp. 29-45 y 57-63.

Lacarra Ducay, Mª C., El retablo mayor de San Salvador de Zaragoza, Zaragoza, Gobierno de Aragón, 2000.

L’art à la cour de Bourgogne. Le mécénat de Philippe le Hardi et de Jean sans Peur (1364-1419), París, Éditions de la Réunion des Musées Nationaux, 2004.

Madurell Marimon, J. M., “La obra del sepulcro del cardenal de Aragón”, Sonderdruck aus Spanische Forschungen der Görresgesellschaft, 21, pp. 162-168.

Manote, Mª R., “Pere Joan i la catedral de Barcelona”, D’Art, 19, Barcelona, 1993, p. 97-105.

Manote, Mª R., L’escultura gòtica catalana de la primera meitat del segle XV a la Corona d’Aragó. Pere Joan i Guillem Sagrera, Tesis doctoral inédita, Universitat de Barcelona, 1994.

Manote, Mª R., “Guillem Sagrera I Pere Joan dos artistas catalans al servei d’Alfons el Magnànim a la cort de Nàpols”, en XVI Congresso Internazionale di storia della Corona d’Aragona, Actas II, Nápoles, 2000, pp. 1729-1743.

Miquel Juan, M., “El coro de la catedral de Valencia (1384-1395). La introducción de nuevos elementos decorativos del gótico internacional en Valencia”, en Arquitectura en construcción en época medieval y moderna. Técnica y organización de la obra, Valencia, Universidad de Valencia, 2010, pp. 347-374.

Miquel Juan, M., “Martí Lobet en la catedral de Valencia (1417-1439). La renovación del lenguaje gótico valenciano”, (en prensa).

Morand, K., Claus Sluter. Artist of the Court of Burgundy, Londres, 1991.

Moxó, F. de, “Benedicto XIII y la monarquía aragonesa”, en Sesma Muñoz, J. A. (dir.),Benedicto XIII, el Papa Luna. Muestra de documentación histórica aragonesa en conmemoración del sexto centenario de la elección papal de don Pedro Martínez de Luna, Zaragoza, Gobierno de Aragón, 1994, pp. 63-73.

Paris 1400. Les Arts sous Charles VI,París, Éditions de la Réunion des Musées Nationaux, 2004.

Pick, G., “La escultura zaragozana del siglo XV: estado de la cuestión” en Tvriaso, XVI, 2001-2002, pp. 145-177.

Pifarré, D., El comerç internacional de Barcelona i el el mar del Nord (Bruges) al final del segle XIV, Barcelona, 2002.

Prochno, R., Die Kartause von Champmol: Grablege der burgundischen Herzoge, 1364-1477, Berlín, 2002.

Pujol, M., La portada dels Apòstols de la basílica de Santa Maria de Castelló d’Empúries, Castelló d’Empúries, 2007.

Quarré, P., “Le retable de la Capilla de los Corporales de la Collegiale de Daroca et le sculpteur Juan de la Huerta”, en España entre el Mediterráneo y el Atlántico, Actas del XXIII Congreso Internacional de Historia del Arte, Granada, 1973, pp. 455-464.

Roggen, D., “Requeningen betreffende het atelier van Klaas Sluter”, Gentsche Bijdragen tot de Kunstgeschiedenis, IV, 1937, pp. 153-156.

Sabater, T., “La Loge de Mer de Perpiñán y sus conjuntos escultóricos”, Anuario de Estudios Medievales, 40/1, 2010, pp. 293-315.

Sánchez Giménez, S., “La muerte en la Edad Media y su plasmación en la escultura gótica de la comarca del Maestrazgo a través de dos ejemplos en Cantavieja y Bordón”, Baylías, Miscelánea del CEMAT, 4, CEMAT, Teruel, 2008.

Serrano Sanz, M., “Documentos relativos a la pintura en Aragón durante los siglos XIV y XV”, Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos, XXXV, Madrid, 1916, pp. 409-421.

Terés, Mª R., Pere Sanglada i la introducció de l’estil internacional a l’escultura catalana, Barcelona, Artestudi, 1987.

Terés, Mª R., Pere ça Anglada i la introducció de l’estil internacional a l’escultura catalana, Barcelona, 1987.

Terés, Mª R., “Llorenç Reixac, escultor de la catedral de Barcelona”, Lambard, Estudis d’art medieval, III, 1983-1985, Barcelona, 1987, pp. 172-181.

Terés, Mª R., “El Palau del rei Martí a Poblet: una obra inacabada d’Arnau Bargués i Françoi Salau”, D’Art, 16, Barcelona, Departamento de Historia del Arte, Universidad de Barcelona, 1990, pp. 19-39.

Terés, Mª R., “Antoni Canet, un artista itinerant a la catedral de Barcelona”, D’Art, 19, Barcelona, Departamento de Historia del Arte, Universidad de Barcelona, 1993, pp. 65-83.

Terés, Mª R., “Les obres de la catedral de Barcelona i la intervenció de Francesc Marata, un escultor del gòtic internacional”, Barcelona. Quaderns d’història, 8, 2003, pp. 201-251.

Terés, Mª R., “Antoni Canet, arquitecte i escultor”, en Manote, Mª R. y Terés, Mª R. (coords.), L’art gòtic a Catalunya. Escultura II: de la plenitud a les darreres influències foranes, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, 2007, pp. 62-73.

Terés, Mª R., “Pere Sanglada i l’arribada del gòtic internacional a Barcelona”, en Manote, Mª R. y Terés, Mª R. (coords.), L’art gòtic a Catalunya. Escultura II: de la plenitud a les darreres influències foranes, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, 2007, pp. 36-56.

Terés, Mª R., “L’herència de Pere Sanglada”, en Manote, Mª R. y Terés, Mª R. (coords.), L’art gòtic a Catalunya. Escultura II: de la plenitud a les darreres influències foranes, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, 2007, pp. 58-61.

Terés, Mª R., “Pere Moragues, escultor”, en L’art gòtic a Catalunya. Escultura I: La configuración de l’estil, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, 2007, pp. 275-290.

Terés, Mª R., “Els itineraris dels artistas i la difusió dels models”, en La ciutat de Mallorca i els segles del gòtic, XXVIII, Jornades d’Estudis Històrics Locals, Palma de Mallorca, 2010, pp. 79-101.

Terés, Mª R., “Violant de Bar: les inclinacions artístiques d’una reina francesa a la Corona d’Aragó”, en Terés, Mª R. (coord.), Capitula facta et firmata: Inquietuds artístiques en el quatre-cents, Valls, Cosetània, 2011, pp. 7-69.

Valero, J., “L’etapa gironina de l’escultor Pere de Santjoan”, Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, XLII, Girona, 2001, pp. 221-236.

Valero, J., Pere Oller, escultor, Tesis doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona, 2006.

Valero, J., “Pere Oller”, en Manote, Mª R. y Terés, Mª R. (coords.), L’art gòtic a Catalunya. Escultura II: de la plenitud a les darreres influències foranes, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, 2007, pp. 107-123.

Valero, J., “Llorenç Reixac, un escultor a la sombra de los grandes maestros del gótico internacional catalán”, Boletín del Museo “Camón Aznar”, 103, Zaragoza, 2009, pp. 391-426.

Vicens, T., “Aproximació al mon artístic de la reina Maria de Castella”, en Terés, Mª R. (coord.), Capitula facta et firmata: Inquietuds artístiques en el quatre-cents, Valls, Cosetània, 2011, pp. 193-262.

Vidal, J., Les obres de la ciutat. L’activitat constructiva de la Universitat de Tortosa a la Baixa Edat Mitjana, Publicacions de la Abadía de Montserrat, 2008.

Vidal, J., “Sobre la personalitat i l’activitat de Joan de Frenoy. Apunts”, en Alcoy, R., (ed.), El Trecento en obres, Universitat de Barcelona, Barcelona, 2009, pp. 397-407.

Vingtain, D., Avignon. Le Palais des Papes, Saint-Léger-Vauban, Zodiaque, 1998.

Vives, J., Pbro., “Juan Fernández de Heredia. Gran maestre de Rodas. Vida, obras, formas dialectales”, Analecta Sacra Tarraconensia, III, Barcelona, 1927, pp. 121-191.

Zaragozá, A., “Experimentación arquitectónica en la frontera medieval valenciana: Morella y Benifassá”, en La Memòria daurada. Obradors de Morella, segles XIII-XVI, Valencia, 2003, pp. 55-93.

Zaragozá, A., “La iglesia arciprestal de Sant Mateu”, Boletín del Centro de Estudios del Maestrazgo, 73, 2005, pp. 19-26.

Descargas

Publicado

01-12-2011

Cómo citar

Terés, M. R. (2011). La escultura del Gótico Internacional en la Corona de Aragón: los primeros años (ca. 1400-1416). Artigrama, (26), 149–183. https://doi.org/10.26754/ojs_artigrama/artigrama.2011267859