“Entre las heroínas de Maeterlinck y las vírgenes de Burne-Jones”. La primera recepción de Wanda Landowska en España (1905-1912)

Autores/as

  • Sonia Gonzalo Delgado

DOI:

https://doi.org/10.26754/ojs_artigrama/artigrama.2012277981

Palabras clave:

Wanda Landowska, Madrid, Barcelona, Orfeó Català, música antigua, Revista Musical Catalana, catalanismo, modernismo

Resumen

Resumen

El presente artículo analiza la primera recepción de Wanda Landowska (1879-1959) en España. Su presencia está documentada desde 1905 y actuó al menos en Madrid, Granada y Málaga durante los años siguientes. Sin embargo, fue el clima cultural y artístico de la Barcelona modernista el que convirtió su presencia en un hito que marcaría el devenir de la práctica de la música antigua en España. Landowska llegó a Barcelona amparada por el Orfeó Català para ofrecer dos conciertos en el Palau de la Música en 1909. La Revista Musical Catalana reflejó en sus páginas la atmósfera intelectual y cultural que precedió su llegada y la repercusión que la clavecinista polaca alcanzó en Barcelona entre 1909 y 1912 y que puede analizarse en términos de identidad cultural.

Abstract

This article analyses the first reception of Wanda Landowska (1879-1959) in Spain. Her presence is documented since 1905 and she performed in Madrid, Granada and Málaga during the following years. However, she became a milestone in the cultural and artistic climate of the modernist Barcelona that would mark the becoming of the Early Music praxis in Spain. Landowska arrived in Barcelona supported by the Orfeó Català to perform in two concerts at the Palau de la Música in 1909. The Revista Musical Catalana collected in its pages the intellectual and cultural atmosphere that preceded her arrival and the impact that the Polish harpsichordist reached in Barcelona between 1909 and 1912, which can be analysed in terms of cultural identity.

Keywords

Wanda Landowska, Madrid, Barcelona, Orfeó Català, Early Music,Revista Musical Catalana, catalanism, modernism.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Citas

Artis i Benach, P. y Millet i Lloras, LL., Orfeó Català. 1891-1991. Llibre del Centenari, Barcelona, Fundación Orfeó Català-Palau de la Música Catalana, 1991.

Aviñoa, X., La música i el Modernisme, Barcelona, Curial, 1985; Aviñoa, X., Del Modernisme a la Guerra Civil, vol. 4, en Aviñoa, X. ( dir.), Història de la Música Catalana, Valenciana i Balear, Barcelona, Edicions 62, 1999.

Aviñoa, X., “Modernisme i música: una reflexió al cap dels anys”, Recerca Musicològica, XIV-XV, Barcelona, 2004-2005, pp. 107-122.

Bonastre, F., “El nacionalisme musical de Felip Pedrell. Reflexions a l’entorn de Por nuestra musica...”, Recerca Musicològica, XI-XII, Barcelona, 1991-1992, pp. 17-26.

Cánovas, “San Sebastián. Noticias varias”, La Época, (Madrid, 9-IX-1908), p. 3.

Carreras, J. J., “Zur Frühgeschichte der Alten Musik in Spanien”, en Bork, C, Klein, T. R., Meischein, B., Meyer, A. y Plebuch, T. (eds.), Ereignis und Exegese. Musikalische Interpretation. Interpretation der Musik. Festschrift für Hermann Danuser, Berlín, Edition Argus, 2011, pp. 134-148.

Chávarri, E. L., “Mallorca, Chopin y Wanda Landowska”, Revista Musical, III, 2, Bilbao, 1911, pp. 29-30.

“Concerts Extraordinaris dels dies 3 y 8 de Mars de 1906”, RMC, 26, Barcelona, 1906, p. 29.

“Concierto Wanda Landowska. Teatro de la Princesa”, El País, (Madrid, 23-XI-1906), p. 3.

Danuser, H., “Interpretation”, en Blume, F. (ed.), Die Musik in Geschichte und Gegenwart, Sachteil, vol. 4, Kassel, Bärenreiter, 1996.

Délot, A., “Wanda Landowska. Phonogrammes et Documents Sonores”, en Eigeldinger, J. J. (dir.), Colloque Wanda Landowska et la Reinassance de la Musique Ancienne, París, Cité de la Musique, 2011. http://www.citedelamusique.fr/francais/musee/recherche/wanda.aspx

Ellis, K., “Female Pianist and Their Male Critics in Nineteenth-Century Paris”, Journal of the American Musicological Society, 50, 2-3, Berkeley, 1997, pp. 353-385.

Ellis, K., Interpreting the Musical Past: Early Music in Nineteenth Century France, New York, Oxford, Oxford University Press, 2005.

Elste, M. (ed.), Die Dame mit dem Cembalo: Wanda Landowska und die Alte Musik, Mainz, Schott, 2010.

Fauser, A., “De arqueología musical. La música barroca y la Exposición Universal de 1889”, en Carreras, J. J. y Marín, M. A. (eds.), Concierto barroco. Estudios sobre música, dramaturgia e historia cultural, Logroño, Universidad de La Rioja, 2004.

Fauser, A., Musical Encounters at the 1889 Paris Worls’s Fair, Rochester, University of Rochester Press, 2005.

Fesser, J., “Crónica Musical”, Por esos mundos, 185, Madrid, 1910, pp. 39-46.

Fuller-Maitland, J. A. y Barday Squire, W. (eds.), The Fiwzwilliam Virginal Book. Edited from the original manuscript with an introduction and notes, 2 vols., Londres y Leipzig, Breitkopf &Härtel, 1899.

F., “Notes barcelonines”, La Ilustració Catalana “Feminal”, 46, Barcelona, (29-I-1911), pp. 12-14.

García Laborda, J. M., La Sociedad Filarmónica de Madrid (1901-1936). Contexto histórico y valoración del repertorio, Vigo, Editorial Academia del Hispanismo, 2011.

Gibert, V. M., “Barcelona”, Revista Musical, año III, 3, Bilbao, 1911, pp. 62-64.

J. S., “Orfeó Català. Concert en obsequi als socis protectors”, RMC, 102-103, Barcelona, 1912, pp. 188-189.

Kottick, E. L., A History of the Harpsichord, Bloomington & Indianapolis, Indiana University Press, 2003.

Landowska, W., “Bach et ses interprètes. Sur l’interprétation des œuvres de clavecin de J. S. Bach”, Mercure de France, (París, 15-XI-1905), pp. 214-230.

Landowska, W., Musique Ancienne, París, Mercure de France, 1909.

Landowska, W., “Bach y el clavicembal”, RMC, 83-84, Barcelona, 1910, pp. 310-321.

Landowska, W. y Restout, D. (ed.), Landowska on Music, Nueva York, Stein and Day, p. 420.

Le Trésor des pianistes. Collection des œuvres choisies des maîtres de tous les pays et de toutes les époques, depuis le XVIe siècle jusqu’à la moitié du XIXe, accompagnées de notices biographiques, de renseignements bibliographiques et historiques, d’observations sur le caractère d’exécution que convient à chaque auteur, des règles de l’appogiature, d’explications et d’exemples propres à faciliter l’intelligence des divers signes d’agrément, etc., recueillies et transcrites en notation moderne par Aristide Farrenc, avec le concours de Mme Louise Farrenc, 20 vol., París, Aristide Farrenc et Mme Vve L. Farrenc, 1861-1872.

Les clavecinistes de 1637 à 1790. Histoire du clavecin: portraits et biographies des célèbres clavecinistes avec exemples et notes sur le style et l’exécution de leurs œuvres. Œuvres choisies classés dans leur ordre chronologique. Revues, doigtées et accentuées avec les agréments et les ornements du temps traduits en toutes notes par Amédée Méreaux, 4 vol., París, Heugel, 1867.

Lliurat, F., “Clavicordis i clavicembals”, RMC, 72, Barcelona, 1909, pp. 380-381.

Millet, Ll., “Per què?”, Revista Musical Catalana (RMC), 1, Barcelona, 1904, p. 1.

Millet i Loras, Ll., “El llegat històric de l’Orfeó Català (1891-1936)”, Recerca Musicològica, XIV-XV, Barcelona, 2004-2005, pp. 139-153.

Miranda, “Música”, La Lectura, 3, 1, Madrid, 1903, pp. 603-606.

Miss-teriose, “Teatro de la Princesa. Wanda Landowska”, La Correspondencia Militar, (Madrid, 24-XI-1906), p. 1.

Oriol i Bosc, J., “Orfeó Català. Concert dedicat a na Landowska”, RMC, 86, Barcelona, 1911, pp. 43-44.

Pedrell, F., “Quincenas Musicales. Clavicordio y Clave”, La Vanguardia, (Barcelona, 1-I-1910), pp. 8-9.

Piquer Sanclemente, R., Clasicismo moderno, neoclasicismo y retornos en el pensamiento musical español (1915-1939), Sevilla, Doble J, 2010.

Pujol, F., “Palau de la Música Catalana. Concerts Inaugurals”, RMC, 52, Barcelona, 1908, pp. 66-71.

P., “Wanda Landowska”, La Ilustración Artística, (Barcelona, 20-XII-1909), p. 830.

Roda, C., “Sociedad Filarmónica. El piano del siglo XVIII”, La Época, (Madrid, 4-XII-1905), p. 3.

Roda, C., “Teatro de la Princesa. Concierto de Wanda Landowska”, La Época, (Madrid, 24-XI-1906), p. 1.

Samper, B., Lluís Millet. Col·lecció La Nostra Gent, Barcelona, Llibrería Catalònia, 1926.

Schweitzer, A., “Sobre la personalitat y l’art de Bach (I y II)”, RMC, 59 y 60, Barcelona, 1908, pp. 207-212.

“Sección de Noticias. Málaga 1”, El Imparcial, (Madrid, 2-XII-1906), p. 4.

“Sección de Noticias. Princesa”, El Imparcial, (Madrid, 23-XI-1906), p. 3.

“Teatro de la Princesa”, La Época, (Madrid, 20-XI-1906), p. 2.

V., “Crónica Granadina. Las Ciudades de España. Wanda Landowska”, La Alhambra, (Granada, 15-XII-1906), pp. 547-548.

Wanda Landowska. Pianiste et claveciniste. Articles de la Presse Européenne, París,Société Musicale de Paris G. Astruc & Cie, [sin datar].

“Wanda Landowska”, Heraldo de Madrid, (Madrid, 19-XI-1906), p. 1.

“Wanda Landowska”, RMC, 71, Barcelona, 1909, pp. 338-342.

X., “Palau de la Música Catalana. Concerts Històrics”, RMC, 86, Barcelona, 1911, pp. 40-43.

Descargas

Publicado

01-12-2012

Cómo citar

Gonzalo Delgado, S. . (2012). “Entre las heroínas de Maeterlinck y las vírgenes de Burne-Jones”. La primera recepción de Wanda Landowska en España (1905-1912). Artigrama, (27), 589–607. https://doi.org/10.26754/ojs_artigrama/artigrama.2012277981