Lenguajes, fábricas y oficios en la arquitectura valenciana del tránsito entre la Edad Media y la Edad Moderna. (1450-1550)

Autores/as

  • Mercedes Gómez-Ferrer Universitat de València
  • Arturo Zaragozá Real Academia de Bellas Artes de San Carlos

DOI:

https://doi.org/10.26754/ojs_artigrama/artigrama.2008237798

Resumen

El presente texto analiza la evolución de la arquitectura valenciana entre 1450 y 1550, desde la perspectiva del lenguaje arquitectónico empleado, las realizaciones concretas más significativas, y los maestros más destacados de los oficios de cantería, albañilería y talla del yeso. Fundamentalmente se centra en el brillante episodio de la estereotomía o arte del corte de la piedra de la segunda mitad del siglo XV, encabezado por los maestros Francesc Baldomar y Pere Compte, y las consecuencias de la formación de maestros en el círculo próximo que permite extender este tipo de trabajos por otras áreas geográficas. También tiene en cuenta el preciso desarrollo de la albañilería y la extensión del uso de las técnicas tabicadas con la figura del maestro Francesc Martínez Biulaygua. Posteriormente, se analiza la transición al siglo XVI, la introducción de un nuevo vocabulario arquitectónico a la romana y la consiguiente evolución hacia una arquitectura renacentista con figuras como Jerónimo Quijano o Gaspar Gregori.

The present text analyses the evolution of valencian architecture from 1450 until 1550,taking into account the most significant buildings and the main masters that worked in thememploying stone, masonry or gypsum. It mainly points out the brilliant episode of valencianstereotomy or the art of Stone cutting of the second half of the fifteenth century with its two mainmasters, Francesc Baldomar and Pere Compte. It considers the consequent formation of othermasters and the development of this type of architecture outside the valencian geographical area.It also pays attention to the precise masonry and the extended use of thin vaulting techniquesby the master mason Francesc Martinez Biulaygua. Afterwards, there is a consideration of thetransition in architecture at the turn of the sixteenth century towards a renaissance type of building displayed by architects such as Jeronimo Quijano or Gaspar Gregori.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Citas

BÉRCHEZ, J., «El palau de l’Ambaixador Vic de València», Debats, Valencia, 1982, pp.44-49.

BÉRCHEZ, J., Arquitectura renacentista valenciana (1500-1570), Valencia, Bancaixa, Obra Social, 1994.

BÉRCHEZ, J., «Consideraciones sobre la casa del Embajador Vich en Valencia», Historia de la Ciudad, Valencia, 2000, pp.116-129.

GÓMEZ-FERRER, M., Arquitectura en la Valencia del Siglo XVI. El Hospital General y sus artífices, Valencia, Albatros, 1998.

GÓMEZ-FERRER LOZANO, M., «La arquitectura del XVI en Valencia. Del lenguaje a la romana al renacimiento pleno», en Actes del I, II i III Col.loquis sobre art i cultura a l’època del Renaixement a la Corona d’Aragó, Tortosa, 1996-1999, Tortosa, Ajuntament de Tortosa, Servei de Realitzacions Socioculturals, Generalitat de Catalunya, Departamentde Cultura, Arxiu Històric Comarcal de les Terres de l’Ebre, 2000, pp. 73-97.

GÓMEZ-FERRER, M., «Las bóvedas tabica-das en la arquitectura valenciana durante los siglos XIV, XV y XVI», en Mira, E. y Zaragozá Catalán, A. (comis.), Una arquitectura gótica mediterránea, Valencia, Generalitat Valenciana, Conselleria de Cultura i Educació, Subsecretaria de Promoció Cultural, Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, Museu de Belles Arts de València, Corts Valencianes, 2003, vol. II, pp. 133-156.

GÓMEZ-FERRER, M., «El cardenal Guillem Ramón de Vich y las relaciones entre Roma y Valencia a comienzos del siglo XVI», en Actas del Congreso «Le rôle des cardinaux dans la diffusion des formes nouvelles à la Renaissance», Tours, 2005, (en prensa).

GÓMEZ-FERRER, M., «La estereotomía. Relaciones entre Valencia y Francia durante los siglos XV y XVI», (en prensa).

Jaime I (1208-2008). Arquitectura año cero, Valencia, 2008.

VIDAL, J., Les obres de la ciutat. L’activitat constructiva i urbanistica de la Universitat de Tortosa a la Baixa Edat Mitjana, Publicacionsde l’Abadia de Montserrat, 2008.

VV. AA., El palau dels Centelles d’Oliva,1997.

YEGUAS, J., «Obres al convent de Bellpuig (1507-1535)», Urtx, 17, 2004, pp. 127-160.

ZARAGOZÁ, A., «El arte de corte de piedras enla arquitectura valenciana del cuatrocientos; Francesc Baldomar y el inicio de la estereotomía moderna», Primer Congreso de Historia del Arte Valenciano, Valencia, 1992, pp. 97-104.

ZARAGOZÁ CATALÁN, A., La capella Reial d’Alfons el Magnànim de l’antic monestir de predicadors de València, València, Conselleria de Cultura, Educaciò y Ciència, 1996-1997.

ZARAGOZÁ, A., «El arte de corte de piedras en la arquitectura valenciana del Cuatrocientos: Pere Compte y su círculo», en El Mediterráneo y el Arte Español, Actas del XI Congreso del C.E.H.A., Valencia, septiembre 1996, Valencia, Direcció General de Patrimoni Artístic, Direcció General d’Ensenyaments Universitaris i Investigació, Conselleria de Cultura, Educaciói Ciència, Generalitat Valenciana, Dirección General de Enseñanzas Superiores, Ministerio de Educación y Cultura, 1998, pp. 71-79.

ZARAGOZÁ, A., Arquitectura Gótica valenciana,Valencia, 2000.

ZARAGOZÁ, A., «Modos de construir en la Valencia medieval: bóvedas», Historia de la ciudad, I, Valencia, 2000, pp. 76-88.

ZARAGOZÁ, A., Una arquitectura gótica mediterránea, Valencia, Generalitat Valenciana, Conselleria de Cultura i Educació, Subsecretaria de Promoció Cultural, Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, Museu de Belles Arts de València, Corts Valencianes, 2003.

ZARAGOZÁ, A., «El arte de corte depiedras en la arquitectura valenciana del Cuatrocientos: un estado de la cuestión», Discurso de ingreso en la Real Academia de Bellas Artes de San Carlos, Archivo de Arte Valenciano, LXXXIX, Valencia, Real Academia de Bellas Artes de San Carlos, 2008, pp. 331-355.

ZARAGOZÁ, A. e IBORRA, F., «Otros góticos: bóvedas decrucería con nervios de ladrillo aplantillado y de yeso, nervios curvos, claves de bayoneta, plementerías tabicadas, cubiertas planas y cubiertas inclinadas», en Historia de la ciudad, IV, Valencia, 2005, pp. 70-88.

ZARAGÓZA, A. y GÓMEZ-FERRER, M., «Francesc Baldomar», «Pere Compte», en Nobile, M. R. (ed.), Gli ultimi independenti, Palermo, Edizioni Caracol, 2007, pp. 95-129.

ZARAGOZÁ, A. y GÓMEZ-FERRER, M., Pere Compte, arquitecto, Valencia, Generalitat-Ayuntamiento de Valencia, 2007.

Descargas

Publicado

01-12-2008

Cómo citar

Gómez-Ferrer, M., & Zaragozá, A. (2008). Lenguajes, fábricas y oficios en la arquitectura valenciana del tránsito entre la Edad Media y la Edad Moderna. (1450-1550). Artigrama, (23), 149–184. https://doi.org/10.26754/ojs_artigrama/artigrama.2008237798