Hipótesis de reconstitución del palacio taifal del Castell Formós de Balaguer (Lleida)

Autores/as

  • Bernabé Cabañero Subiza

DOI:

https://doi.org/10.26754/ojs_artigrama/artigrama.2010257563

Palabras clave:

Aljafería, arte islámico, arte taifal, Balaguer, siglo XI

Resumen

Resumen

Este artículo analiza los principales restos arqueológicos de época islámica existentes en la ciudad de Balaguer (Lleida) —es decir, la madinah del Pla d’Almatà, la zuda (conocida en la actualidad como el Castell Formós) erigida hacia 897, y la ajarquía situada al Sur de dicha zuda (que incluía el arrabal del Pla, el arrabal de Alcoraç y los castillos de la Gerundel·la y de Alcoraç)— centrándose en el palacete que se construyó en el interior del Castell Formós entre los años 1070 y 1080 a instancias del rey Yusuf al-Muzaffar bi-Llah. Este palacete de Balaguer es la quintaesencia del arte del siglo XI andalusí no sólo porque al tratarse de una arquitectura casi miniaturizada los artistas que lo decoraron pudieron mantener en su exorno un nivel de calidad altísimo, sino porque además muestra de una manera muy obvia los logros artísticos del arte taifal, que habiendo partido de los restos de la alcazaba de Málaga (hacia 1025-1035), de aspecto todavía casi califal, prefiguran de manera inequívoca el arte almorávide temprano e incluso  soluciones formales del arte almohade. Se analizan también las semejanzas y diferencias existentes entre el palacete de Balaguer y la Aljafería de Zaragoza, monumento este último donde habían intervenido inmediatamente antes los mismos artistas que erigieron el palacete de la vega del río Segre.

Abstract

This article analyses the main archaeological remains from the Islamic era that exist in the town of Balaguer (Lleida) —namely, the madinah of the Pla d’Almatà, the zuda (known today as the Castell Formós) built around 897, and the ajarquía situated to the south of this zuda (which included the arrabal of the Pla, the arrabal of Alcoraç and the castles of Gerundel·la and Alcoraç— focusing on the small palace that was built on the inside of the Castell Formós between 1070 and 1080 at the request of king Yusuf al-Muzaffar bi-Llah. This small palace of Balaguer is the quintessence of Andalusi 11th century art not only because, as the architecture is practically miniaturised, the artists that decorated it were able to maintain an extremely high quality in its adornment, but also because it shows very clearly the artistic achievements of Taifal art, which having started with the remains of the alcazaba of Malaga (around 1025-1035), with an almost Caliphal aspect, unmistakeably prefigure early Almoravides art and even formal solutions of Almohade art. The existing similarities and differences between the small palace of Balaguer and the Aljafería of Saragossa are also analysed, the latter being a monument that the same artists, who erected the small palace of the low-lying land of the Segre River, had intervened in.

Key words

11th century, Aljaferia, Balaguer, Islamic art, Taifal art.

 

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Citas

Al-Himyari, Kitab ar-Rawd al-Mi‘tar, traducción e índices realizados por Maestro González, M.ª P., Valencia, 1963.

Alarcão, J. de, Étienne, r. y Mayet, F., Las Villas Romaines de São Cucufate (Portugal), París, 1990.

Alòs Trepat, C., “6. El creixement de madina Balaguer i el seu territori”, en Alós, C. y Solanes, E., comisarias científicas, Catàleg de la col·lecció de materials andalusins del Museu de la Noguera, [Balaguer], 2010, pp. 40- 47.

Alòs, C. y Solé, R., “La restauración de los arcos islámicos del Museo de la Noguera. Nuevos datos sobre el palacio taifal de Balaguer (Lleida)”, en Sénac, Ph., (coord.), Historia y arqueología de las sociedades del valle del Ebro, (ss. VII-XI), 27-29 de octubre de 2009, Centro de Historia de la Ciudad de Zaragoza, (en prensa).

Arnold, F., con aportaciones de Cara Barrionuevo, L., Cressier, P. y Kubisch, N.,Der islamische Palast auf der Alcazaba von Almería, Wiesbaden, 2008.

Arnold, F., Canto García, A. y Vallejo Triano, A., “Das islamische Landgut ar-rumaniya bei Córdoba. Vorbericht einer Bauaufnahme”, en Von Damakus nach Córdoba. Die orientalischen Wurzeln der westislamischen Architektur. Kolloquium zu Ehren von Christian Ewert am 4. Juni 2007 in Madrid, Madrider Mitteilungen, 50, 2009, pp. 501-523, 569-570.

Banks, P. J. y Zozaya, J., “24. Excavations at the Caliphal fortress of Gormaz (Soria), 1979-1981: a summary”, en Blagg, T. F. C., Jones, r. F. J. y Keay, S. J. (eds.), Papers in Iberian Archeology, B. A. R. International Series, 193, parte 2, 1984, pp. 674-703.

Bofarull y Mascaró, P., Historia de los condes de Urgel escrita por Diego Monfar y Sors, Barcelona, 2 tomos, 1852-1853, tomo I.

Borrás Gualis, G. M., “El palacio mudéjar de los arzobispos de Zaragoza”, Estudios en Homenaje al Dr. Antonio Beltrán Martínez, Zaragoza, 1986, pp. 1007-1014.

Cabañero Subiza, B., “Los capiteles islámicos del palacio de la Aljafería de Zaragoza: Sistematización y estudio de su ubicación original. Presentación de cuatro capiteles inéditos”, Homenaje al Profesor Emérito Ángel San Vicente Pino. Aragón en la Edad Media, XVI, 2000, pp. 83-109.

Cabañero Subiza, B., con una Presentación de Borrás Gualis, G. M. y un Prólogo de Ewert, Ch., La techumbre mudéjar de la Sala Capitular del Monasterio de Sijena (Huesca). Nuevos datos para el estudio de la evolución durante el siglo XII de los modelos de tableros geométricos de la Aljafería de Zaragoza, Tarazona, 2000.

Cabañero Subiza, B., Lasa Gracia, C. y Mateo Lázaro, J. L., “La Aljafería de Zaragoza como imitación y culminación del esquema arquitectónico de la mezquita aljama de Córdoba”, Artigrama, 21, 2006, pp. 242-290.

Cabañero Subiza, B., “La recepción de los sistemas decorativos andalusíes en el arte mudéjar aragonés”, en Borrás Gualis, G. M. (comis.), Mudéjar / El legado andalusí en la cultura español, Paraninfo Universidad de Zaragoza, Del 6 de octubre de 2010 al 9 de enero de 2011,Zaragoza, 2010, pp. 306-321.

Cambazard-Amahan, C., Le décor sur bois dans l’architecture de Fès. Époques almoravide, almohade et début mérinide, París, 1989.

Cressier, P., “El capitel en la arquitectura nazarí”, en Casamar, M., comisario, Arte islámico en Granada. Propuesta para un Museo de la Alhambra. 1 de abril-30 de septiembre de 1995. Palacio de Carlos V. La Alhambra, Granada, 1995, pp. 82-95.

Dodds, J. D., (ed.), Al-Andalus. Las artes islámicas en España, Madrid, 1992.

Ewert, Ch., “Spanisch-islamische Systeme sich kreuzender Bögen. II. Die Arkaturen eines offenem Pavillons auf der Alcazaba von Málaga”, Madrider Mitteilungen., 7, 1966, pp. 232-253.

Ewert, Ch., con aportaciones de Duda, D., y Kircher, G., Islamische Funde in Balaguer un die Aljafería in Zaragoza, Berlín, 1971, en la colección “Madrider Forschungen”, t. 7; en la edición castellana, eidem, Hallazgos islámicos en Balaguer y la Aljafería de Zaragoza, Madrid, 1979, en la colección “Excavaciones Arqueológicas en España”, n.º 97.

Ewert, Ch., con aportaciones de Gladiss, A. V., Golzio, K.-H., y Wisshak, J.-P.,Hispania Antiqua, Denkmäler des Islam, Von den Anfängen bis zum 12. Jahrhundert, Maguncia, 1997.

Ewert, G. y Ch., Die Malereien in der Moschee der Aljafería in Zaragoza, Maguncia, 1999.

Ewert, Ch., “Die pflanzlichen Dekorelemente der Elfenbeinskulpturen des Kalifates von Córdoba im Vergleich mit dem westis-lamischen plastischen Bauschmuck des 10-12. Jhs.”, Madrider Mitteilungen, 49, 2008, pp. 451-542 y 584-585

Ewert, Ch.,Die pflanzlichen Dekorelemente der Elfenbeinskulpturen des Kalifats von Córdoba, Wiesbaden, 2010.

Giralt i Balagueró, J., “Fortifications andalusines a la Marca Superior: el cas de Balaguer”, Setmana d’Arqueologia Medieval, Lleida, 1986, pp. 173-193.

Giralt i Balagueró, J., “Castell Formós (o de Balaguer)”, en Pladevall i Font, A. (dir.), Catalunya romànica, vol. XVII, La Noguera, Barcelona, 1994, pp. 225-238.

Giralt i Balagueró, “Ciutat de Balaguer”, en Pladevall I Font, (dir.), Catalunya romànica,vol. XVII, La Noguera, Barcelona, 1994, pp. 219-225.

Giralt i Balagueró, J., “Jaciment arqueològic del pla d’Almatà”, en Pladevall I Font, A. (dir.), Catalunya romànica, vol. XVII, La Noguera, Barcelona, 1994, pp. 238-243.

Lafuente, J. y Zozaya, J., “Algunas observaciones sobre el castillo de Trujillo”, Actas del XXIII Congreso Internacional de Historia del Arte. Granada 1973, vol. II, Granada, 1976, pp. 119-127.

Marschak, B. I.,Silberschätze des orients. Metallkunst des 3-13. Jahrhunderts und ihre Kontinuität, Leipzig, 1986.

Monjo Gallego, M.ª, “3. El naixement de madina Balaguer: el Pla d’Almatà (segles VIII-XII)”, en Alós, C., y Solanes, E., comisarias científicas, Catàleg de la col·lecció de materials andalusins del Museu de la Noguera, Balaguer, 2010.

Ordóñez Vergara, J., La Alcazaba de Málaga. Historia y restauración arquitectónica, [Málaga], 2000.

Orihuela Uzal, A., Casas y palacios nazaríes. Siglos XIII-XV, Barcelona-Madrid, 1996.

Pita Mercé, R., Lérida árabe, Lleida, 1974.

Puertas Tricas, R., “El barrio de viviendas de la Alcazaba de Málaga”, en Bermúdez López, J. y Bazzana, A. (coords.), La casa hispano-musulmana. Aportaciones de la arqueología. La maison hispano-musulmane. Apports de l’archéologie, Granada, 1990, pp. 319-340.

S. A., “384. Six tiles covered with an opaque white glaze with touches of blue and turquoise and decorated in lustre”, The arts of Islam: Hayward Gallery, 8 april-4 july 1976 [una exposición organizada por The Arts Council of Great Britain en colaboración con el World of Islam Festival Truts], Londres, 1976.

Solé i Urgellés, R., “Les restes palatines del Castell de Balaguer. Tècnica constructiva i decorativa”, en Alós, C. y Solanes, E., Catàleg de la col·lecció de materials andalusins del Museu de la Noguera, [Balaguer], 2010, pp. 36-39.

Zozaya, J., “23. Islamic fortifications in Spain: some aspects”, en Blagg, T. F. C., Jones, r. F. J. y Keay, S. J. (eds.), Papers in Iberian Archeology, B. A. R. International Series, 193, parte 2, 1984, pp. 636-673.

Descargas

Publicado

01-12-2010

Cómo citar

Cabañero Subiza, B. (2010). Hipótesis de reconstitución del palacio taifal del Castell Formós de Balaguer (Lleida). Artigrama, (25), 283–326. https://doi.org/10.26754/ojs_artigrama/artigrama.2010257563