La Aljafería de Zaragoza

Autores/as

  • Bernabé Cabañero Subiza Universidad de Zaragoza

DOI:

https://doi.org/10.26754/ojs_artigrama/artigrama.2007227894

Resumen

En este trabajo se analizan los restos arquitectónicos de la primera almunia que existió junto a la Torre del Trovador de la Aljafería, así como el palacio que le sucedió erigido a instancias de Ahmad al-Muqtadir bi-Llah (reinó de 1046/1047 a 1081, y falleció en 1082). Del monumento de la dinastía hudí se analizan sus precedentes en los castillos omeyas del desierto de Siria y Jordania, y en la Vivienda de la Alberca de Madinat al-Zahra’. La Aljafería presenta tres niveles de lectura: El más superficial es el edificio en sí mismo; el segundo nivel de lectura es el que muestra la imitación que de la ampliación de al-Hakam II de la mezquita aljama de Córdoba se llevó a cabo en el monumento del siglo XI obedeciendo a razones de búsqueda de legitimación política; y el tercer nivel de lectura es el que permite —mediante la comparación con el palacio gemelo de Balaguer (Lérida)— comprender el aspecto que hubiera tenido el edificio si en él no se hubiera reproducido la Gran Mezquita de Córdoba. Finalmente se analizan las características de la decoración del taller de la Aljafería y la alcazaba de Balaguer que tan importante papel jugó en el arte almorávide temprano.

An analysis is made in this study of the architectonic remains of the first al-munya that existed next to the Troubadour Tower of the Aljaferia, as well as the palace that succeeded it, erected on the request of Ahmad al-Muqtadir bi-Llah (who reigned from 1046/1047 to 1081 and died in 1082). With respect to the Hudi dynasty monuments, its precedents are analysed in the Omeya castles of the Syrian and Jordanian desert, and in the Dwelling of the Pool of Madinat al-Zahra’. The Aljaferia has three interpretation levels: the most superficial is the building per se; the second interpretation level is the one that shows the imitation of al-Hakam II’s extension of the Aljama Mosque of Cordoba that was carried out on the 11th century monument, due to reasons related to the search for political legitimisation; and the third interpretation level is the one that —by comparing it with the twin palace of Balaguer (Lerida)— enables us to understand the aspect that the building would have had if the Great Mosque of Cordoba had not been reproduced in it. Finally, an analysis is made of the characteristics of the decoration of the Aljaferia workshop and the Balaguer Castle which played such an important role in early Almoravide art.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Citas

Christian Ewert, Spanisch-islamische Systeme sich kreuzender Bögen. III. Die Aljafería in Zaragoza (Sistemas hispano-musulmanes de entrecruzamientos de arcos. III. La Aljafería de Zaragoza), Berlín, 1. Teil-Text, 1. Teil-Beilagen, 1978; y 2. Teil, 1980.

Christian Ewert, «Tradiciones omeyas en la Arquitectura palatina de la época de los Taifas. La Aljafería de Zaragoza», Actas XXIII Congreso Internacional de Historia del Arte. Granada, 1973, vol. II, Granada, 1976, pp. 62-75.

Christian Ewert, Islamische Funde in Balaguer und die Aljafería in Zaragoza, Berlín, 1971, trad. cast.: Hallazgos islámicos en Balaguer y la Aljafería de Zaragoza. Madrid, 1979, en la colección «Excavaciones Arqueológicas en España», 97.

Christian Ewert, Die Kapitelle der Kutubiya-Moschee in Marrakesch und der Moschee von Tinmal (Los capiteles de la mezquita de la Kutubiyya de Marrakech y de la mezquita de Tinmal), Maguncia, 1991.

Christian Ewert, «La mezquita de la Aljafería y sus pinturas», Simposio Internacional La Aljafería y el Arte del Islam Occidental en el siglo XI, (en prensa).

EWERT, CHR., GLADIS, A. V, GOLZIO, K.-H. y WISSHAK, J.-P., Hispania Antiqua. Denkmäler des Islam. Von den Anfängen bis zum 12. Jahrhundert (Hispania Antigua. Monumentos del Islam. Desde los comienzos hasta el siglo XII), Maguncia, 1997.

Christian Ewert y Gudrun, Die Malereien in der Moschee der Aljafería in Zaragoza (Las pinturas de la mezquita de la Aljafería de Zaragoza), Maguncia, 1999.

GIRALT I BALAGUERÓ, J., «Ciutat de Balaguer», en Pladevall i Font, A. (dir.), Catalunya romànica, t. XVII, La Noguera, Barcelona, 1994, pp. 219-225; idem, «Castell Formós (o de Balaguer)», ibidem, pp. 225-238; e idem, «Jaciment arqueol gic del pla d’Almatà», ibidem, pp. 238-243.

Descargas

Publicado

01-12-2007

Cómo citar

Cabañero Subiza, B. (2007). La Aljafería de Zaragoza. Artigrama, (22), 103–129. https://doi.org/10.26754/ojs_artigrama/artigrama.2007227894

Número

Sección

Monográfico